"...las dos y las tres!"

Els cavallers de la taula rodona, que no és rodona per la seva forma sinó per les voltes que dóna la fusta que hi ha al damunt, continuaven xerrant, rient, passant-s'ho bé!

El Tutus i el Javi patien per les seves mullers... era molt tard!

El Ramon i el Lin no tenien problema!

Després del sopar, l'hora dels "hielos". No us penseu que eren combinats, cubates o altres per l'estil, no! Eren sucs de préssec, com el del Ramon.

Uns cacahuets xinesos presidien la taula rodona. Les cares ja eren de cansament!

Un primer pla dels cacahuets!

El Tutus mirant l'hora... en el temps de descompte!

Alegria!

...i més alegria!

...Carnaval, Carnaval!

L'Epi, disfressat de Tutus, dient el "Bueno... què?" famós.

El Tutus ens deixa. No vol venir més amb nosaltres! Té por de nosaltres. No vol continuar l'any que ve! O si? Però no així... massa tard! i es lleva d'hora. Diu que "sou uns cabr..., em porteu per mal camí. Jo abans no era així!". Té raó, ell era molt bon noi.

Aquí el veieu, a la una de la nit (a Canàries), dret per marxar i acabant-se el suc de préssec!

El Lin treia el mocador per acomiadar-se!

El Tutus marxant... adéu company! Fins la propera. Veterans som tots!