I sopar al mític "bar de la Petanca".

Els nostres companys veterans de Cubelles ja ens havien dit que a La Garriga es menjava bé. Tots anàvem avisats i, la veritat, no ens va decebre gens. El sopar de després del partit, va ser de lo milloret d'aquesta temporada, després del Lizarrán, és clar!

El lloc, molt maco, enmig de les pistes de petanca del costat del pavelló. Una llum bucòlica il·luminava el camí fins el lloc on s'havia de celebrar el banquet.

Una mena de "xabola", però molt coquetona, era el tant "reconegut" lloc on s'havia de fer el sopar. L'anomenen el "bar de la petanca".

En un costat, però, la barbacoa que treia fum. La mestressa del bar havia vingut expressament per a fer-nos deleitar amb galtes de porc, cuixa de pollastre, butifarra negra i blanca, carnsalada i altres cosetes a la brasa. Tot amanit amb un bon pa torrat amb tomàquet i alguna amanida.

Mireu quina pinta que tenia tot!

Així de contents estàvem quan vam veure el què arribava a la taula. Contents per l'empat, pel punt que ens emportem i per la gana que hi havia després d'haver fet tants kilòmetres. En Ramon Ferré ens havia fet d'entrenador, per fi!

Tots anant per feina! Tothom callat i concentrat per degustar la carn a la brasa i les butifarres d'Osona.

Per acabar, geladets Magnum petitons, de vainilla i nata a l'interior.

Mmmmmmmmmmmm. Quina xurrupada!

No va quedar res, ni l'all-i-oli. Tot escurat.

Quatre ampolles buides de "quintos" presidien la taula. No sé per què li diuen "quintos" si n'hi havia quatre.

Alguns es xupaven els dits i altres s'escuraven les dents.

L'equip local de La Garriga, l'amfitrió, menjava a part. Bon equip i bona companyia per sopar. Ànims veterans!