De nou, partit jugat a casa i sopar a casa nostra, el Lizarrán. Aquest cop, ens van acompanyar tres jugadors de l'equip rival, dilluns, l'Esplugues de Llobregat. Va ser un sopar molt cordial, on vam parlar d'hoquei i d'aventures arbitrals, especialment.
La taula tenia una pinta impressionant! Sense cap mena de dubte, sempre quedem bé quan visitem el Lizarrán amb els equips rivals i amb els nostres estómacs. Bon surtit de tapes i pinxos, amb unes truites excel·lents, acompanyades d'un esquisit pa amb tomàquet.
Hi havia molta gana! Alguns devoraven els pinxos... no és estrany, després de fer dos gols. El nostre pichichi és un dels que més gana té. Ahir, ho va demostrar a la pista i a la taula.
I no és estrany! Mireu quina pinta tenia el plat... us ve de gust?
El Joan, el Tututs, diu que no us en doni! Que passeu per aquí... pel Lizarrán, és clar!
Alguns dels jugadors de l'Esplugues van quedar-se al sopar i van compartir una estona agradable en la que vam xerrar molt d'hoquei, arbitratges i... alguna cosa més que m'han censurat!
El porter, Estrada, després d'una excel·lent actuació, digna de la categoria on va jugar alguns anys, també va demostrar tenir molta gana a taula. Va ser un dels protagonistes del partit i del sopar.
Mentres tant, el Tutus estrenava contrassenya del Facebook. Si no el teniu d'amic, busqueu-lo! és molt divertit i està al·lucinant amb la quantitat i varietat d'amics que té, fins i tot el Gaby Cairo!
L'altre Tutus, el cosí, amb la boca plena mirava com s'acabava el plat dels pinxos i les tapes. Bé, de fet, ho miraven tots amb cara de llàstima i ansietat per veure qui agafaria l'últim! I és que al Lizarrán ens ho passem molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada